dimecres, 28 d’agost del 2013



Aquest dilluns comença el nou curs. Ja tinc ganes de conèixer els meus nous amics i amigues... La Maria Perquè ja s'ha instal·lat, jo l'estic ajudant a muntar el laboratori, ens estem fent molt amigues. Jo sóc artista i sempre somio i em deixo anar amb la fantasia i ella toca més de peus a terra, és una científica... Però està preparant unes coses molt xules.
 De moment us ensenyo el que faré jo. Aquest estiu he estat treballant per al nou curs.Mireu quines propostes més xules:

http://www.slideshare.net/isabelmassala3/el-teatre-de-la-fada-turquina-una-proposta-global-per-estimular-els-sentits-i-la-creativitat

diumenge, 25 d’agost del 2013

Quins objectius?

Avui continuaré explicant-vos la programació. A l'escola bressol treballem tres àrees, i les activitats que fem, com que són propostes globals, tenen continguts i activitats de totes tres. Pot semblar una mica avorrit , però quan es programa s'analitza què s'està treballant i com fer-ho i tot el que sigui analizar, pensar, reflexionar és bo. Per això us detallo ara quins continguts es treballen els espectacles i amb quins objectius i de quines àrees.
Ah, aquests dibuixets tan macos, com els de les capacitats de l'altra entrada, no els hem fet nosaltres, els hem trobat a internet i l'autora es diu Imma Palahí, que a més de dibuixar molt bé és molt didàctica amb les seves il·lustracions.
























dissabte, 24 d’agost del 2013

La fada Turquina i les capacitats dels infants. Programem...

Com us podeu imaginar, als nens i nenes els agrada molt venir-me a veure. Esperen el divendres amb candeletes. Potser els primers dies faig una mica de por, fins que no estan ben acostumats a l'escola i no coneixen bé tots els espais es senten insegurs i jo, tot i que sóc molt guapa, sóc tan gran com ells i la veritat, impressiono... Però quan ja em coneixen més, ja m'han tocat i han cantat la meva cançó, quan ja han gaudit dels meus espectacles, estan encantats de venir-me a veure els divendres.
Els espectacles que presento estan programats per tal que les propostes que poden ser més difícils (estar a les fosques, llum ultraviolada etc.) vagin apareixen progressivament i quan ja tots estiguin acostumats a pujar al meu teatre.
No només estan programats així, també ho estan des d'un punt de vista pedagògic. Ara us ho explico, perquè aquests temes sovint són feixucs...

En el nou currículum d'educació infantil es parla de les capacitats que els infants han de desenvolupar al llarg del cicle.  Cal posar per escrit el que totes les bones mestres saben: les criatures tenen capacitats!
I quines capacitats afavorim amb els espectacles?

Aquí les podeu veure. Un altre dia us explicaré més coses... 






·..  

La Maria Perquè es presenta

Hola, sóc la Maria Perquè i visc amb la Fada Turquina a l'escola bressol Gegants  de Mollet. De fet encara no m'hi he instal·lat del tot, estan acabant d'arreglar el meu laboratori.
Què? no enteneu què hi fa un laboratori en una escola bressol? A veure si us ho sé explicar:
Els nens i les nenes sempre ho estan tocant tot (tenen la vista als dits, que diuen les iaies), després es passen el dia preguntant : "per què?" i "per què?" fins que moltes vegades els adults s'empipen i conteten "perquè sí" i s'ha acabat el bròquil. Així que a l'escola bressol a més de deixar-los tocar i remenar, han volgut organitzar un espai tranquil on en un grup reduït puguin experimentar i preguntar tot el que vulguin.
I aquí vaig aparèixer jo. Jo estava tan traquil·la a dins d'una caixa amb altres titelles...  vaig ser un regal que va fer l'Angie a l'escola ( l'Angie és la meva creadora, que consti) i com que em va fer amb el cap tan gros i els ulls tan sortits, van pensar que necessitava ulleres i que pensava molt.
I aquí em teniu disposada a fer-me amiga de totes les criatures de l'escola i a proporcionar material divers per fer experiments.


No pretendré que els infants realitzin un darrere l’altre un determinat experiment que té un resultat predeterminat, com en una recepta, això seria massa avorritper a nens i nenes d'aquesta edat. Proposaré jocs , materials i situacions que propicien descobriments i interaccions. I segur que moltes vegades jo seré la més sorpresa...
Ja ho anireu veient... que aniré penjant les meves propostes i experiments...
Però com dic sempre: "No és màgia, és ciència".

divendres, 23 d’agost del 2013

La fada Turquina es presenta

Hola, sóc la Fada Turquina, visc a l'escola bressol Gegants de Mollet, al pis de dalt, visc en un teatre, el meu teatre: "el teatre de la Fada Turquina". Us deveu preguntar què hi fa una fada com jo en un teatre, i què hi fa un teatre en una escola bressol, oi?
Anem a pams: fa uns anys la Montse i la Isabel van anar a San Miniato per conèixer les escoles bressol que tenien allà (les mestres, ja se sap, no paren mai: cursets, lectures, visites... mai en tenen prou, sempre en volen saber més), van anar a visitar "La Bottega di Geppetto. Centro di Ricerca e Documentazione sull'infanzia" i en van tornar enlluernades, igual que quan van anar a visitar les escoles bressol de Reggio Emilia... D'aquells viatges en van sortir moltes idees, propostes i iniciatives per fer aquí, i d'aquell va viatge va sortir el meu nom, perquè així es com es deia un dels nido que van visitar: Fata Turchina... Fada Turquina quines coses, oi? Però un nom no és res, tot i que el meu nom portava un color i una identitat: ser una fada blava no és qualsevol cosa.
Una fada és un ésser màgic, creatiu, bo, simpàtic... Una fada té imaginació, bon gust, alegria...
Però quina cara tindria aquesta fada? com aniria vestida? tot això ho va resoldre la Montse, que és una manetes, i és qui em va fer (tot i que després em va fer un bon lifting la Susana). Jo trobo que sóc força maca, què en penseu?.
Doncs bé, ja em tenien: una fada guapa i amb un nom bonic. I què havia de fer aquesta fada? quina seria la seva màgia? Elles tenien un seguit de propostes imaginatives, d'espectacles, (que, tot s'ha de dir, no s'havien pas inventat, els hi havien suggerit els cursets del Manel Angel Fernández-Gallego que els va "encendre la imaginació" ) al cap. Alguns ja els havien fet de la mà del senyor Bigotis, a Montmeló a l'EBM La Fireta, però aquí a l'escola Bressol Gegants en volien fer més i millor. I què millor que un teatre per fer aquests espectacles? i qui millor que jo, una fada de color blau, per presentar-los?
Així va ser com vaig venir a viure al meu teatre, al pis de dalt de l'Escola Bressol Gegants. I la veritat és que m'hi trobo molt bé. Cada divendres venen els nens i les nenes a veurem, parlo amb ells i els presento un nou espectacle.
Això sí, hem de cantar la meva cançó:
"Jo sóc la Fada Turquina,
i aquest teatre és el meu,
si voleu veure espectacles,
piqueu de mans,
piqueu de peus".
I abans de començar hem de dir les paraules màgiques:
"Xiribí, xiribó
que s'obri el teló"
Us aniré ensenyant què faig i com són els meus espectacles, si em voleu acompanyar.
Fins aviat!